19.05.2014
Aquesta era la 3a edició del torneig, però era el primer cop que es feia també en categoria femenina. És tot un honor ser les pioneres en aconseguir la fita de campiones.
No es pot demanar més en dos dies de torneig. Hem jugat molt bé i hem aconseguit guanyar la final amb una molt bona actitud.
Pel que fa als espectadors, des de la pista no hi ha cap regal millor que gaudir d'una grada entregada al seu equip. Tornejos com aquests fan equip i fan club, com ja hem vist a la final, fins i tot els preminis masculins han estat animant-nos com mai.
Personalment, després d'aquest final de temporada tan complicat, el torneig serà un dels millors records que perduraran dins meu. El primer any d'entrenador mai s'oblida, i més amb el que hem aconseguit.
Quant a nenes: Chapeau, d'onze.
La Carla i les seves ratxes imparables d'entrades i tirs, la Martina i els seus inesperats dribblings perfectes, la Maria Garcia i la seva entrega impagable a la pista i les ganes d'arribar abans que ningú a la cistella, l'Anna amb els seus tirs lliures i les seves bromes, la Laia Zucar i els seus sprints i la seva persistència a l'hora d'animar, la Judit Aroca i la seva tècnica individual, la Maria Sánchez i el seu nervi, les pilotes lluitades i els triples sense mirar a cistella encertats, la Laia Luna i les seves reaccions i actituds de vertadera lluitadora després d'algun que altre "despiste", la Judit Grande i el seu encert i els seus rebots (encara que els de tir lliure s'han de treballar), la Sara i les seves entrades perfectes i la seva gran progressió, la més notable de tot l'equip, i per últim, la Nerea i la cara de sorpresa que se'ns ha quedat a tots de com una nena tan menuda pot arribar a posar tantes ganes en els partits un mes després de començar amb nosaltres.
Així puc continuar per estona, però em faria pesat i ara les protagonistes han de ser les nostres guerreres, que dia rere dia, ens demostren el perquè d'aquest sobrenom.
1, 2, 3... HORTAAAA!!!!
Àlex Costa Rozas
