No estan en el Top 25 dels millors dels equips de la seva categoria, en concret la seva posició ha estat la 26à en la Lliga de Campionat però mereixen una menció especial...És tracta dels nostres Benjamins A. Un equip amb molta empenta, de petits però gran jugadors.

M’agrada perquè quan guanyen, saben guanyar, amb humilitat, no poden a vegades dissimular la seva alegria que s’escapa per la comissura de la seva boca però com també coneixen de prop la derrota i entenen per empatia, com es troben els seus adversaris, no mostren obertament el que senten.

I, quan perden, ho fan esportivament i amb molta dignitat, no es donen per vençuts en cap moment, i malgrat que alguna vegada no tenen opció, no han llançat la tovallola i han continuat fins a l’últim segon del partit amb el seu combat. I clar, no els hi agrada perdre però quan arriben al vestuari per dutxar-se i comencen a parlar entre ells, s’obliden ràpidament de que feia uns minuts havien perdut el partit. I això, sens dubte, és molt bo.

L’entrenador, en Juan Carlos, ens ha revolucionat els sistemes d’entrenament, la dinàmica i velocitat que ens ha aportat ens eren totalment desconegudes.

El nostre “megadefensa”Lucas, amb la seva melena rossa al vent, talla les pilotes com pocs i ràpid, molt ràpidament, inicia el contraatac...

El  porter, Roger, que no perd la “compostura” en cap moment, però no ens confonem, no és tranquil·litat, és equanimitat, és equilibri en estat pur.

El Jan, físicament sembla dèbil perquè el seu cos encara no s’ha desenvolupat i les seves cuixes són primetes però la seva ment és forta, molt, i la seva empenta fa que en un cós a cos, surti victoriós davant nens que fan dos d’ell.

Òscar-gol, amb la seva visió del joc, sembla que olori les possibilitats de gol i no deixi que aquestes s’escapin, no.

El nostre Pol, que també es podria dir “Speedy Gonzalez” perquè són moltes les vegades que sembla que hi hagin dos o tres Pols a la pista, combatiu i valent.

L’ Àlex, que bé que lluita la pilota, com la segueix i com la talla...espectaculars els seus bons moments a pista.

I, el nostre benjamí, mai millor dit, en Mateu, el petit de l’equip, però no el que menys ganes li posa, tot el contrari, les seves ganes i empenta encara el superen, competitiu fins a la medul·la...

I, amb un equip així, la veritat, no necessitem ni guanyar campionats perquè el premi són ells.

Ha sigut un plaer compartir amb ells aquesta temporada.