No sempre es pot guanyar....

Hi ha molts equips i està clar que sempre ens trobarem equips que entrenen més que nosaltres i equips millors...però el realment important no és només guanyar (malgrat que està bé), sinó que hi ha altres coses que potser no és poden mesurar com l’esperit de lluita, les ganes, el joc d’equip, l’esforç...

I com exemple, tenim a l’Aleví B:

S’ha quedat a les portes de poder continuar. Malgrat la seva meritòria  segona plaça a la classificació general, no ha pogut ser...i és una pena perquè s’ho mereixia, sense cap tipus de dubtes. La lesió del porter i els designis del destí han volgut que pels pèls no hagin estat entre aquests 16 millors equips(de 101) que poden continuar disputant eliminatòries per arribar a la Final. La seva posició ha estat la 18a!!!

Sigui com sigui, els nostres Alevins de primer any han fet una temporada molt bona i només se’ls pot felicitar per la seva entrega, la seva lluita i el seu bon joc que ha fet que inclús en les seves comptades derrotes (3 de 16 en aquesta segona part de la temporada), l’equip rival ha pogut trobar-se amb un bon equip.

És curiós perquè quan l’equip i l’afició contraria els veuen, no causen molta impressió; són petits (d’edat i mida) i no imposen molt però quan els veuen jugar, la cosa canvia molt i per què? Doncs perquè juguen com campions i amb molta empenta.

Felicitats Albert, Àlex, Jan, Lucas, Pol, Òscar i Roger, continueu així!

I justament petits no és el que us defineix...Sou molt grans!!!