El cinquè estil
Tots coneixem els quatre estils oficials de la natació: papallona, esquena, braça i crol. No obstant això, en les últimes dècades, s’ha consolidat un concepte que ha revolucionat la competició d’elit i que a qualsevol club de natació ensenyem amb especial cura: el cinquè estil.
Què és exactament?
S’anomena “cinquè estil” a la fase subaquàtica de delfí que es realitza després de la sortida i de cada viratge. Tot i que no és una prova independent en els campionats, la seva importància és tan gran que els nedadors que no el dominen perden qualsevol opció de pujar al podi. Consisteix a mantenir el cos en una posició totalment hidrodinàmica (els braços estirats formant una “fletxa”) mentre s’executa una potent puntada ondulatòria des del maluc.
Per què és tan decisiu?
La ciència de la natació és clara: l’aigua és unes 800 vegades més densa que l’aire, però a la superfície es genera una resistència addicional per les onades. En canvi, uns centímetres per sota de la superfície, el nedador es mou en un medi molt més “net”. Això permet que la velocitat guanyada en l’impuls de la paret es mantingui durant més temps.
De fet, és el moment en què un nedador es desplaça a més velocitat. Va ser tan espectacular l’avantatge que treien especialistes com el català Sergi López o el nord-americà David Berkoff als anys 80, que la Federació Internacional (World Aquatics) va haver de limitar aquesta fase a un màxim de 15 metres per evitar que les curses es fessin gairebé íntegrament sota l’aigua.
