Una temporada no hi cap en un resultat

Hi ha una cosa que observo cada final de temporada i que probablement molts esportistes reconeixeran. L’últim partit encara no ha acabat, el campionat o la competició final encara no ha arribat, i ja estem fent balanç de com ha anat la temporada.

I ens preguntem: ha estat una bona temporada o una mala temporada?

Quan el resultat sembla explicar-ho tot

Moltes vegades responem a aquesta pregunta massa ràpid. Si has guanyat, sembla que tot ha valgut la pena. Si no has aconseguit el resultat que buscaves, pots sentir que has fallat o que la temporada no ha anat tan bé com volies.

Com si tots aquests mesos d’entrenament, d’aprenentatges, d’esforç, de sacrificis, de moments difícils i també de petits avenços es poguessin resumir en un marcador, una classificació o una medalla.

El pes emocional de les competicions finals

Fa uns dies pensava en això mentre observava equips que s’estaven preparant per a les competicions de final de temporada. Alguns esportistes estaven nerviosos, d’altres emocionats, i d’altres sentien una barreja estranya entre il·lusió i pressió. Una sensació que sol aparèixer quan penses que arriba un moment en què realment et jugues alguna cosa important.

“Aquesta competició és més important que les altres.”

I allà vaig entendre que, en realitat, no sempre és la competició el que genera tant malestar. Sovint és el significat que li dones.

Quan sents que hi ha molt en joc, és fàcil caure en la trampa de creure que ara has de fer alguna cosa més. Alguna cosa extra. Has d’entrenar més, esforçar-te més, exigir-te més, demostrar més.

Però la realitat és que arribar fins aquí, classificar-te per a un campionat o competir en una fase final, ja és la conseqüència de tot el que has anat construint durant la temporada.

Arribar també forma part del premi

Si al final has arribat a una fase final o a un campionat important, probablement el premi no sigui únicament el resultat que puguis aconseguir allà.

El premi també és ser-hi.

El premi és haver-te classificat. Són tots els dies que has invertit, tot el que has sostingut i tot el que t’ha portat fins a aquest moment.

Però, en l’esport, a vegades acostumem a no donar prou importància a aquesta evolució. O simplement l’oblidem quan competim.

Ens han ensenyat a mirar constantment el resultat i a valorar si una temporada ha estat exitosa o si hem fracassat segons una classificació, una marca, una medalla o una posició final a la lliga. I això té un cost molt alt perquè, quan només mires el resultat, deixes de veure tota la resta.

Tot allò que també és rendiment

Deixes de veure que potser aquest any has après a gestionar millor els nervis. Que has estat més constant que mai. Que t’has recuperat d’errors i de males ratxes. Que has après a confiar més en tu. Que has continuat endavant en moments en què abans potser t’hauries rendit.

Tot això també forma part del rendiment.

I tot això forma part del procés.

De fet, és aquest tipus de procés el que t’ajuda a sostenir els resultats a llarg termini.

Per això m’agrada recordar una cosa que sembla senzilla, però que a vegades oblidem: quan arriba la competició, no toca fer res diferent.

No t’has de carregar amb més responsabilitat. No t’has de convertir en un esportista diferent. No has de demostrar res més.

Ara toca confiar en el que portes mesos construint. Toca fer allò que ja saps fer. Toca recolzar-te en les teves rutines, en els teus recursos i en tot el que has après durant el camí.

Perquè és això el que et dona confiança: saber que ja has fet molta feina abans d’arribar aquí.

Els nervis no defineixen el teu valor

I és clar que hi haurà nervis.

Probablement aquests nervis es traduiran en més activació, més ganes que les coses surtin bé i una mica més de pressió interna derivada de les expectatives que tens.

I això no és necessàriament dolent. Els nervis, com ja hem comentat altres vegades, també et preparen.

Però això no vol dir que el teu valor depengui del resultat.

Abans de valorar la temporada, fes-te aquestes preguntes

Per això, quan aquesta temporada finalitzi, abans de preguntar-te només quins resultats has obtingut, prova de fer-te aquestes preguntes:

Pregunta	La meva resposta
Soc avui millor esportista que fa uns mesos?
Sé avui més coses que a l’inici de temporada?
Soc feliç practicant el meu esport?
Què he après aquesta temporada que no es veu en una classificació?
Quin moment difícil he sabut afrontar millor del que pensava?
Què m’emporto d’aquesta temporada, més enllà del resultat?

I no estem parlant únicament de l’aspecte físic o tècnic. També parlem de la manera com et relaciones amb tu mateix, de com gestiones la pressió, de com afrontes els errors i de com continues avançant quan les coses no surten com esperaves.

Les respostes a aquestes preguntes no han de ser perfectes ni tancades. Potser en algunes sentiràs que sí. En d’altres, que encara hi ha camí per recórrer. I potser n’hi haurà alguna que no sabràs respondre del tot.

Però precisament aquí també hi ha informació valuosa.

Perquè fer balanç no és només decidir si una temporada ha estat bona o dolenta. També és reconèixer què has après, què t’ha costat, què has sostingut, què vols continuar treballant i de quina manera has crescut durant el camí.

I això no depèn únicament de cap resultat. 

Carla, de La ment en Joc
Psicòloga UEH