Descansar també és part de l’entrenament

Una temporada és molt més que un resultat

El mes passat parlàvem que una temporada no es pot resumir en un resultat. Que el veritable valor d’un any esportiu també es troba en tot allò que hem après, en els reptes que hem superat i en la persona en la qual ens hem convertit al llarg del camí.

Les vacances també poden generar pressió

Ara que la majoria de les seccions de la UEH ja han acabat la temporada, comença una etapa diferent: les vacances. I encara que sovint les relacionem amb descans i desconnexió, no sempre són tan senzilles de viure. Per a molts esportistes apareix una sensació contradictòria: d’una banda, hi ha ganes de descansar; de l’altra, apareix la preocupació de perdre la forma, de quedar-se enrere o de pensar que “els altres entrenaran més o arribaran en millor forma que jo a l’inici de la temporada”.

Aquesta sensació és molt més habitual del que sembla. Vivim en una cultura que sovint associa el progrés amb fer més, entrenar més o esforçar-se més. Però la realitat és que el rendiment no depèn només de la càrrega d’entrenament. També depèn de la capacitat de recuperar-nos.

El cos descansa, la ment també

Durant una temporada no només es cansa el cos. També ho fa la ment. Les competicions, la pressió, la concentració, la gestió dels errors, els nervis abans dels partits o les expectatives que ens posem consumeixen molta energia, encara que no sempre en siguem conscients. Per això, descansar no significa deixar d’entrenar; significa donar al cos i a la ment el temps necessari perquè puguin assimilar tot l’esforç acumulat.

Canviar la pregunta

Potser aquest estiu et sorprens pensant que hauries d’estar fent més. Quan això passi, prova de canviar la pregunta. En lloc de preguntar-te: “Estic fent prou?”, pregunta’t: “El que estic fent m’ajuda a recuperar energia per tornar millor al setembre?”. Aquest petit canvi de perspectiva ens recorda que descansar no és perdre el temps; és invertir en el nostre benestar i també en el nostre futur rendiment.

Mantenir-se en moviment, sense convertir-ho en obligació

Això no vol dir que hàgim de passar dos mesos completament aturats, ni tampoc convertir les vacances en una pretemporada encoberta. L’equilibri acostuma a ser la millor opció. Mantenir una mica de moviment, sortir a caminar, nedar, anar en bicicleta, jugar amb els amics o provar un esport diferent ens permet continuar connectats amb el nostre cos sense la pressió dels entrenaments ni dels resultats.

Abans que esportistes, som persones

També és important recordar que, abans que esportistes, som persones. Durant la temporada és fàcil que gran part del nostre temps i de la nostra identitat girin al voltant de l’esport. L’estiu ens ofereix l’oportunitat de reconnectar amb altres aspectes de la nostra vida: passar temps amb la família, gaudir dels amics, descobrir noves aficions, llegir, viatjar o simplement tenir estones sense objectius ni horaris. Lluny d’allunyar-nos del rendiment, aquestes experiències ens ajuden a tornar amb més energia, més motivació i una mirada més equilibrada.

Mirar enrere amb calma

Abans de començar una nova temporada, també pot ser un bon moment per mirar enrere amb calma. No per jutjar-nos, sinó per entendre tot el que hem viscut. Pots dedicar uns minuts a escriure les respostes a aquestes preguntes:

• Quin ha estat el meu aprenentatge més important aquesta temporada?
• De què em sento especialment orgullós o orgullosa, encara que no aparegui en cap classificació?
• Quina dificultat he estat capaç de superar?
• Què m’agradaria continuar fent la temporada vinent?
• Què necessito deixar enrere perquè ja no m’ajuda a créixer?

Parlar del procés, no només dels resultats

Aquest exercici també pot ser una bona conversa per compartir entre entrenadors/es, esportistes i famílies. Quan deixem de parlar només dels resultats i ens interessem pel procés, ajudem els joves esportistes a construir una relació més sana amb l’esport i amb ells mateixos.

Parar també és avançar

El creixement no s’acaba amb l’últim partit ni amb l’última competició. També continuem creixent quan recuperem forces, quan integrem els aprenentatges i quan tornem a connectar amb el motiu pel qual un dia vam començar a practicar aquest esport.

Des de la UEH us desitgem un molt bon estiu. Descanseu, gaudiu, compartiu temps amb les persones que estimeu i torneu al setembre amb la tranquil·litat de saber que, de vegades, la millor manera de continuar avançant és permetre’ns parar.

Carla, de La ment en Joc
Psicòloga UEH