ESTIL DE VIDA

QUÈ ÉS UN ESTIL DE VIDA?

Quan parlem d’estil de vida o d’hàbits de vida, normalment ens referim a una combinació de factors tangibles i intangibles, és a dir, aspectes físics i psicològics o culturals que conformen la manera de viure d’un individu o un conjunt d’ells.

En altres paraules, es tracta d’una preferència pel que fa al tipus d’aliments consumits, activitats exercides i hàbits recurrents, que defineixen la forma de vida (el way of life, en anglès) d’una persona, o d’una comunitat.

És un concepte sociològic, que permet una aproximació a les idees, valors i conductes de les comunitats humanes. El concepte va sorgir en la dècada de 1910 i és atribuït al psicòleg austrohongarés Alfred Adler (1870-1937), qui el va definir inicialment com “el sistema de regles de conducta desenvolupat pels individus per aconseguir els seus objectius a la vida”. Avui en dia, s’entén més aviat com el camí triat per viure.

L’ús del concepte es va popularitzar enormement a partir de 1928. Estava principalment associat a certes idiosincràsies en el gastronòmic (l’estil de vida mediterrani, l’estil de vida americà, etc.).En conseqüència, a finals de segle, va començar a associar-se també amb els índexs de longevitat i malaltia, a punt tal que avui en dia hi ha molt debat al voltant de quins hàbits són saludables o perjudicials per a una vida sana, llarga i activa, és a dir, quins són els estils de vida saludables i quins són els perjudicials.

Estils de vida saludables:

Encara que hi ha un cert marge de debat respecte a quins aliments i en quines quantitats o freqüències resulten saludables per al cos humà, els metges solen mostrar preferència per certs estils d’alimentació i, sobretot, per la seva combinació amb determinats esquemes d’activitat física. Així, hi ha més o menys consens respecte al qual és un estil de vida saludable.

Una dieta equilibrada, és a dir, ingerir aliments de tots els grups de la piràmide nutricional, en proporcions adequades i en porcions únicament suficients per a sustentar sense perdre pes, però sense tampoc guanyar-lo.

Una rutina d’exercici físic, la qual cosa generalment implica 30 minuts diaris d’activitat física que permet cremar els sobrants energètics (greix) i enfortir músculs i ossos.

Una bona higiene personal, en el que s’abasta el rentat del cos, el rentat de mans (sobretot abans de menjar), la higiene bucal i dental, i la higiene de l’entorn en el qual fem vida. Aquestes condicions ens ajudaran a emmalaltir menys freqüentment.

Una vida social enriquidora, és a dir, conrear els afectes i les amistats, els amors i la companyonia, atès que som animals gregaris, de manera que l’acceptació i la pertinença són sentiments molt poderosos dins la nostra psique. Està més que demostrada la necessitat d’un mínim de vida social per portar una existència sana.

Una vida emocional i psicològica estable, per la qual cosa és important la comunicació, la psicoteràpia en cas de necessitar-la, i evitar les situacions o les substàncies que pertorben la salut mental.

Estils de vida perjudicials:

Així com hi ha estils de vida saludables, també hi ha estils de vida perjudicials, que atempten en contra de la salut, i que poden conduir-nos a una existència més breu, més plena de malalties i de malalties.

Dietes poc variades, compostes d’un sol o pocs ingredients de grups diferents, especialment quan això significa menjar grans quantitats de greixos (sobretot poliinsaturats o saturats), grans quantitats de sucres i carbohidrats i, en general, abundants carns vermelles. Aquest tipus de dieta està vinculada amb l’aparició primerenca d’obesitat, diabetis i càncer. No obstant això, una dieta massa austera també pot conduir a l’anèmia o l’avitaminosi.

Vida sedentària, és a dir, manca total i prolongada d’exercici, que propicia l’acumulació de greixos, afebleix els teixits musculars i complica encara més les conseqüències d’una dieta deficient. La hipertensió i l’obesitat estan directament vinculades al sedentarisme.

Consum excessiu de tabac i alcohol, entre altres substàncies d’impacte nociu a l’organisme, la vinculació amb la malaltia està àmpliament comprovada. El tabaquisme és no només un factor de càncer i malalties coronàries, sinó també un destructor de la mucosa bucal, mentre que l’alcoholisme arruïna les cèl·lules de fetge i contribueix amb l’envelliment.

Això per no parlar de les drogues il·legals, l’efecte sobre la vida és desastrós, donat el seu component addictiu.

Manca d’higiene, tant en el fet corporal, dental i pel que fa a l’entorn, ja que això propicia l’aparició de malalties i contribueix amb el deteriorament de les condicions de vida. Aquest és un factor particularment important en països amb infraestructura de serveis públics deficient, com passa sovint en l’anomenat tercer món.

Aïllament social, ja que a l’ésser animals gregaris, els humans ens pansim en la solitud i l’absència de contactes socials significatius: amor, amistat, confraternitat, etc.

Estrès crònic, sovint referit com “l’assassí silenciós”, semblés no tenir major incidència sobre la qualitat de vida de les persones, però a la llarga un model de vida amb alts i sostinguts nivells d’estrès incideixen en la hipertensió i comporten problemes com l’insomni, que tenen al seu torn conseqüències negatives sobre la psique i sobre el metabolisme.